LA MEVA EXPERIÈNCIA AL CERTAMEN DE LECTURA EN VEU ALTA

LA MEVA EXPERIÈNCIA AL CERTAMEN DE LECTURA EN VEU ALTA

La meva experiència en aquest certamen, ha sigut molt bonica.

Primer, quan hem van elegir candidata per presentar-me en aquest concurs, hem vaig posar molt contenta, i volia saber qui era la meva substituta si jo hem posava malalta, i encara més feliç vaig estar, era la Carlota Carbassa!

Ella, la Rosa i la meva família, hem van ajudar molt a l’hora de llegir i hem van aconsellar moltes coses. La Carlota va fer exactament la mateixa feina que jo, i ens ho vam passar molt bé assajant.

Quan vam arribar al Museu de la Pell d’Igualada, no estava gens nerviosa, al contrari, ben tranquil·la.

Van llegir grumets vermells… i ara teníem de llegir grumets verds, aleshores, per dintre meu, era pura adrenalina.

Al acabar de llegir, la boca hem tremolava, i a l’escenari, no hem parava de moure, no sé si es va notar, però semblava un pallasso a punt de caure.

Quant vam acabar de llegir, el públic va fer un fort aplaudiment. Entre escena i escena, els alumnes de l’Institut Joan Mercader feien cançons, obres teatrals…

Hem va fer molta gràcia, que hi havia un nen “timoner” que era estranger i feia poc menys de dos anys que estudiava català, i va llegir una lectura, però només era ell, i com us podeu imaginar va guanyar aquest nen.

Quan el jurat va anunciar que arribava l’hora del veredicte final, tremolava i estava molt nerviosa, per saber el guanyador o guanyadora del 2017, i al dir: La Laia Sánchez, hem vaig quedar amb un: Estic somiant? I quan em vaig dir que no a mi mateixa, vaig veure les cares de felicitat de la meva mare, el meu pare, la Rosa, la Carlota i de l’Ester, i això m’ho va donar tot, per mi.  Després les abraçades i els petons, ja van ser el millor de tot.